AMANITA CAESAREA
Noms populars:
Ou de Reig, Reig, Cocou, Oriol, Oronja, Amanita de los Césares, Huevo de Rey, Yema de Huevo…
Caracteristiques principals:
Amanita caesarea, és un bolet que pot arribar a fer uns 15 cm. d’alçària.
El seu barret pot assolir un diàmetre de 8–20 cm, molt llis, i sense berrugues.
En el seu aspecte primerenc, recorda notablement a un ou (d’aquí molts dels noms amb que es coneix més popularment l’Amanita caesarea).
Té un color taronja viu, que el fa un bolet molt vistós, i d’una innegable bellesa.
La seva carn és de color blanc, excepte sota la cutícula i a l’exterior del peu, on és d’un color tirant a crema.
Aquest peu presenta un anell, i una volva blanca, en forma de sac, a la base.
Cal dir, que serà dins aquesta volva blanca, on el reig emmagatzema certa petita quantitat d’aigua, que serà suficient per que pugui créixer en els dies posteriors, suportant a vegades molt altes temperatures, i la sequera del terreny.
És important també saber:
El reig, o Amanita caesarea, necessita de abundants i sobtades pluges pel que el seu miceli desperti, i així iniciar el seu creixement.
Per això son ideals les tempestes de finals d’estiu, on la fredor de l’aigua, en contrast amb la temperatura notablement calenta de la terra, fan que sigui situació ideal per provocar el despertar d’aquest miceli.
Després, però, és un bolet que no suporta l’excés d’humitat, per això li agraden els dies assolellats i calorosos, i els sols saulonencs i força absorbents.
La seva olor, normalment, quan es troba en bon estat, és suau i agradable; però en exemplars ja envellits, hem d’anar més en compte, doncs comencem a notar una pudor que pot resultar força desagradable (una mica a peix podrit).
A vegades, observarem que una bona part de l’exemplar presenta un color blanc o rosat, allà on hauria ser taronja, o bé crema, i un tacte molt més endurit; això és debut a que el bolet es troba parasitat, a la vegada, per un altre fong.
A la següent fotografia podem apreciar com el reig més petit, encara tancat, es troba cobert d’aquest “tel” blanquinós, indicador de que està parasitat:
És en aquest últim cas que es tracta d’un fong determinat, que sol atacar l’Amanita caesarea. Llavors serà recomanable desestimar aquests exemplars contaminats, doncs ens podrien resultar indigestos o presentar-nos d’altres problemes a la salut.
Hàbitats principals de l’Ou de Reig:
És un bolet dels anomenat termòfils, no li agrada gens el fred, més aviat al contrari: ens sorprendríem dels llocs, a ple Sol, on el podem trobar a vegades, en situacions de força sequera i calor.
Fructifica normalment vora sureres, alzines, roures, castanyers… Només d‘una manera més ocasional, el podrem trobar també prop de coníferes.
Li agraden els llocs ben il·luminats i espaiosos, de tal manera que ens el podem trobar perfectament al marge o fins i tot al bell mig d’un camí.
Si donem amb el lloc adequat, en el moment precís, no ens serà difícil visualitzar-los sense massa dificultat.
Això sí, l’ou de reig és força efímer: surt molt ràpid, creix molt ràpid, i es degrada ràpid… aixo vol dir que te una vida de 4-5 dies com a màxim, habitualment.
Si no ens afanyem, i aprofitem els moments de les florades, només uns dies de retard ja significaran no arribar a l’hora per trobar-los en bon estat.
Mostra l’Amanita caesarea una clara preferència pels sòls silícics i saulosos.
Serà més habitual poder trobar-lo des de la primavera fins a començaments de la tardor. Com ja hem dit, el reig no és gens amant del fred.
Comestibilitat de l’Ou de Reig:
Excel·lent comestible, que es pot menjar tant cuinat com en cru.
En aquest últim cas, son molt populars els carpaccios d’ou de reig (consulteu aquest enllaç).
Possibles Confusions:
És molt important distingir-la del “reig bord o reig de fageda“ (
Amanita muscaria), doncs aquesta és tòxica i posseeix propietats psicoactives.
Amanita muscaria… Foto: commons.wikimedia.org
Les làmines de l’Amanita caesarea són de color crema intens, mentre que les de l’Amanita muscaria sempre són blanques.
LA MEVA OPINIÓ PERSONAL SOBRE L’OU DE REIG
Les experiències que he tingut amb aquest bolet, l’Amanita caesarea, o l’ou de reig, son de les més satisfactòries des d’un punt de vista més propi, doncs és aquest un bolet del que n’estic especialment “enamorat” .
Trobar-lo, o visualitzar-lo, amb aquell cridaner i bell color taronja, contrastant amb els verds, marrons i ocres dels boscos, es converteix en un moment molt especial, que per a mi resulta, en gran part, fins i tot, màgic.
He gaudit molt sempre d’aquesta experiència, des de que vaig començar a saber on trobar-lo.
Això em va significar un parell d’anys d’infructuoses investigacions, doncs, per ignorància, principalment, no el buscava en el lloc adequat.
Després, un cop aprens els tipus d’hàbitats on el pots trobar, és un bolet que quan arribes al lloc bo, en el moment precís, no és difícil de visualitzar.
Bé, sempre i quan, el bolet sigui allà, clar… I això dependrà de molts factors, entre els que podíem destacar les pluges.
L’Ou de Reig A la Cuina
Principalment, a mi, m’agrada cru, elaborant el que s’anomena un carpaccio:
– Tallat a fines làmines, aquesta és la meva recepta personal:
Se li afegeix un bon raig de suc de llimona, pebre negre, un bon oli d’oliva verge, un polsim d’orenga, i el toc personal: una mica d’api cru picat.
També li podem posar unes olives, o alguna cosa més que s’ens acut. De fet, pràcticament el que estem elaborant és una amanida, així que la imaginació hi te lloc.
És recomanable també doncs, l’amanida, com a tal, per preparar un plat on fer servir molt gustosament l’ou de reig.
Bon Profit!!
L’administrador de “Fotos de Bolets”.
Significat dels símbols de comestibilitat:
Comestible
Sense especial interès culinari
ATENCIÓ: Requereix consideracions especials
PRECAUCIÓ: Tòxic / No comestible
US PODEN INTERESSAR TAMBÉ AQUESTS ARTICLES RELACIONATS:
NOTA IMPORTANT:
No s’arrisqui a menjar bolets sense verificar prèviament al 100% de quina espècie es tracta i la seva possible comestibilitat.
No val la pena posar en risc la seva salut i, en el pitjor dels casos, la seva vida, o la dels altres.
És sempre recomanable, consultar l’ajuda de micòlegs experts, o bé, de les autoritats sanitàries pertinents, a l’hora de determinar amb seguretat la comestibilitat de qualsevol bolet, i mai, repetim, mai, arriscar-se a menjar un bolet del que se’n tenen dubtes.
A L’HORA D’ELABORAR AQUESTA FITXA S’HAN CONSULTAT TAMBÉ D’ALTRES FONTS I ENLLAÇOS D’INTERÈS:
© 2024 FOTOS DE BOLETS
Fantàstica pluja d’ahir al Baix Empordà!
Genial… anirà molt bé aquesta aigua, sens dubte. Hi feia falta!! 🙂