Quan s’inicia la primavera, molts boletaires (i d’altres que no ho son tant, però hi tenen afició) ja esperem el moment de poder tornar a sortir a buscar bolets…
Els mesos d’hivern, per norma general, resulten ser els de menys activitat, quan al sentit micològic es refereix, es per això, que quan arriba aquesta estació ja tenim moltes ganes de sortir al bosc.
Son varis, i molt preuats, els tipus de bolets que hi podem trobar a la primavera.
Anem a veure els que, des de la meva modesta opinió i el meu modest coneixement, son els principals que om sol buscar en aquestes dades:
MORCHELLA
(Noms populars: Múrgola, Rabassola, Arigany, Colmenilla, Morilla, Cagarria…)
Són aquests un tipus de bolets molt curiosos, tant en el seu aspecte, com podem ja veure clarament, com en el seu comportament quan al fet de aparèixer o no aparèixer en un determinat moment i en un determinat lloc.
És un bolet clarament de primavera, ja que serà molt estrany poder trobar-lo en una altra època de l’any (així com sí que hi han bolets que poden sortir, a part de a la primavera, a l’estiu i/o a la tardor/hivern).
Les múrgoles tenen la particularitat de fer la seva aparició a llocs on el terreny a sofert una notable alteració… Això vol dir: incendis, o tala d’arbres i troncs arrossegats, per exemple.
No només en aquests casos les trobarem, també podrà ser prop de riberes, sobretot si hi han freixes, i també els boscos d’avellaners els hi agraden molt.
>> La múrgola, el bolet que “et troba ell a tu“
Llocs on s’hi acumula la fullaraca, o inclús camins de muntanya, on el pas de ciclistes o motoristes, han obert i remogut la sorra d’aquests camins, seran susceptibles d'”amagar” les tan preuades i “capritxoses” múrgoles.
Preuades, per que es sabut que es paguen preus força considerables per elles, ja que culinàriament tenen un prestigi més que consolidat…
I “capritxoses”, degut a aquesta imprevisibilitat quan al fet dels llocs on podem o no trobar-les.
Es sol dir que: “La múrgola és el bolet que et troba ell a tu…”.
Crec que això ja resumeix bastant aquesta particularitat d’aquest bolet tan especial.
NOTA IMPORTANT SOBRE LA COMESTIBILITAT DE LES MÚRGOLES:
Sobre el tema de la comestibilitat de les múrgoles hi ha la característica que es desaconsella el seu consum en cru; això és degut a un cert grau de toxicitat, doncs contenen hemolisinas termolàbils (TLH) (-més informació-).
Aquesta toxicitat és la causa de l’anomenat síndrome cerebel·lós que consisteix bàsicament en:
• Hipotonia, atàxia o incoordinació dels moviments voluntaris.
• Alteració de l’equilibri, així com de la marxa.
• Debilitat i fatiga musculars.
És considera un excel·lent comestible, te un gust delicat, i és molt útil per elaborar salses, però hem de ser prudents a l’hora de consumir-lo, i seguir aquests importants consells dels que us informem a continuació:
>> ¿Com eliminar aquesta toxicitat i fer completament segur el consum de les múrgoles?
En principi, segons els experts, cal combinar l’assecat i la cocció:
Si són fresques, primerament s’han d’assecar (-consulta aquest enllaç per a més informació-), després rehidratar (rebutjant l’aigua). Tot seguit, s’han de cuinar uns 30 minuts a una temperatura entre 70 i 90 º C.
Existeix un estudi, realitzat pel DR. JOSEP PIQUERAS, dels Laboratoris Clínics de L’Hospital General Universitari Vall d’Hebron, on s’informa llarga i detalladament sobre el tema de la TOXICITAT DE LES MORCHELLAS. Us l’enllaço a continuació, per si requeriu una informació realment d’autoritat sobre aquesta qüestió:
LA TOXICIDAD DE LAS COLMENILLAS: HECHOS, MITOS E HIPÓTESIS. Dr. Josep Piqueras
Per a més informació, consulteu la fitxa d’aquest bolet (feu clic a la foto):
Més fotografies de múrgoles en el següent enllaç:
Morchellas… Múrgoles (SELECCIÓ DE FOTOS N.1)
MARASMIUS OREADES
(Noms populars: Carrereta, Cama-sec, Corrioles, Senderuela, Senderilla, Seta de corro…)
Les carreretes, o cama-secs, són uns bolets també molt característics d’aquesta època de l’any: la primavera.
Els trobarem, principalment, entre l’herba dels prats, formant caminets o “carreretes” i erols, i en grups bastant nombrosos, per norma general.
L’enfosquiment de l`herba i també en créixer més alta, seran signes que ens “delataran” la presencia de les carreretes a aquests prats de muntanya.
>> Un error habitual…
Existeix la costum molt estesa d’anomenar a aquest bolet “moixernó”, inclús podem trobar que ens el venguin com a tal, en productes que es comercialitzen de manera normal a botigues o mercats.
Però es quelcom erroni, ja que l’autentic moixernó (Calocybe gambosa), si bé és un bolet que comparteix pràcticament hàbitat i època de l`any amb la carrereta, és ben diferent en el seu aspecte d’aquesta, essent també un comestible excel·lent. (El veurem més endavant en aquest mateix article).
La carrereta o cama-sec, té una característica molt especial, la qual ens resultarà molt útil a l`hora de diferenciar-la d’altres bolets que poden resultar tòxics, i amb els quals no ens convé tenir cap confusió:
El seu tronc, que és molt finet, podrem girar-lo i fer-li tota una volta sense que aquest es trenqui.
També serà important fixar-nos en l’espècie de “mugró” que presenta dalt de tot del barret.
A continuació, us deixo un parell de vídeos, fets per companys boletaires, que us poden ser de força utilitat:
>> La carretera a la cuina, excel·lent, com d’altres bolets de primavera
La carrereta és molt apte per esser dessecada, i poder-la conservar fins el moment de cuinar-la, on només caldrà rehidratar-la.
Son molt bones en truita, i també per preparar el conegut fricandó.
Mireu aquesta recepta tan interessant de Vedella amb carreretes
CALOCYBE GAMBOSA
(Noms populars: Moixernó, Moixeró, Bolet de Sant Jordi, Perretxiko, Perro chico…)
És el moixernó un dels bolets més pròpiament característics de la primavera.
Com abans ja hem comentat, comparteix hàbitat amb la carrereta (marasmius oreades), la qual cosa no vol dir que forçosament si trobem un haguem de trobar l’altre (en el meu cas, per exemple, he trobat moltes carreretes, però encara no he trobat un sol moixernó… És un bolet que tinc pendent, i de moment se m’ha resistit). 🙂
Us diré el que sé d’ell:
Om destaca el seu inconfusible i intens aroma; que es defineix normalment com una certa olor a farina fresca… i aquesta sol ser tan intensa, que a vegades es pot percebre quan hi ets a prop, tot i que no els vegis.
Creix formant grups, i el que s’anomena “rotlles de bruixes” (Corros de brujas), ja que aquests grups dibuixen formes circulars o de ferradures, enllaçant això amb certes creences populars d’origen mitològic que ho relacionen amb antigues celebracions: les suposades bruixes hi duien a terme els seus rituals a aquests llocs.
A la cuina és molt popular la truita de moixernons, essent un resultat prou deliciós.
A continuació, no us perdeu aquesta recepta de “Terrina de truita de moixernons amb mongetes del ganxet” :
HYGROPHORUS MARZUOLUS
(Noms populars: Marçot, Bolet de neu, Bolet del esquirols, Llenega d’hivern o Llenega de primavera, Marzuelo, Seta de las ardillas, Seta de marzo, Martxobo ezko…)
Quan parlem d’aquest bolet, parlem d’un bolet no massa conegut, per norma general. Existeixen molts afeccionats als bolets, que en desconeixen la seva existència.
És un bolet sense dubte deliciós… De la família de les llenegues, el que ha tingut la sort de provar-lo ho sap.
En la meva experiència personal, podria comptar amb el dits de les mans la quantitat de marçots que fins ara he pogut trobar. 🙂
Com el seu nom ja ens indica, és un bolet propi del més de març… Però a l’alta muntanya, on hi fructifica sense problemes, el podrem trobar fins ja començat l’estiu.
Això es deu a que apareix quan es produeix el desgel de les nevades de l’hivern…
A zones d’altituds més baixes sí que els hi trobarem més pròpiament al mes de març… Però aquestes zones no son gaire abundants, ja que el marçot exigeix en aquests casos un tipus de sol molt determinat.
>> Un dels bolets de primavera més difícils de trobar…
És un bolet que presenta una certa dificultat en localitzar-lo, ja el color fosc, pràcticament negre, de la part de dalt del seu barret, es mimetitza molt bé entre les fulles i la sorra.
Per contra, l’avantatge és que al ser les seves làmines molt blanques, si el bolet es troba mossegat per algun animal, ens serà molt més fàcil visualitzar-lo.
Hi han d’altres bolets, com els següents, que fructifiquen també a la primavera, en moltes ocasions, si bé no es consideren dins el grup més propi d`aquesta estació:
Feu clic en cadascun d’ells per veure’n la fitxa
NOTA IMPORTANT:
No s’arrisqui a menjar bolets sense verificar prèviament al 100% de quina espècie es tracta i la seva possible comestibilitat.
No val la pena posar en risc la seva salut i, en el pitjor dels casos, la seva vida, o la dels altres.
És sempre recomanable, consultar l’ajuda de micòlegs experts, o bé, de les autoritats sanitàries pertinents, a l’hora de determinar amb seguretat la comestibilitat de qualsevol bolet, i mai, repetim, mai, arriscar-se a menjar un bolet del que se’n tenen dubtes.
VEURE L’ÍNDEX GENERAL DE TOTS ELS BOLETS
DESITGES SUBSCRIURE`T A FOTOS DE BOLETS?
© 2024 FOTOS DE BOLETS
Excelente, y muy clara, exposicion de las principales setas de primavera. ¡¡Zorionak!!
Muchas gracias, José Luis… Es una página que recientemente estoy creando, y me anima mucho tu comentario. De hecho, es el primero que recibo: 🙂
Eskerrik asko berriro. Zorionak!!
Perdona, zorionak se me coló ahí otra vez. ?
A mi me ha encantado..y sobre todo me ha ayudado a reconocer algunas k no les ponia nombre ..gracias
Gracias mil a ti, Mela!! 🙂
Muy interesantes las imágenes y los comentarios, especialmente los referidos a la colmenilla porque te supongo enterado que recientemente en un restaurante de Valencia (1 estrella Michelin), con un plato basado en esta seta se produjo una intoxicación con resultado de muerte y decenas de intoxicados…, de forma que resulta muy oportuna tu recomendación.
Muchas gracias por compartir tus conocimientos.
Muchas Gracias a ti!! Saludos!!
(Sí, desgraciadamente estoy al corriente de la noticia) 🙁
Hola, un excelente articulo de estas setas de primavera, algunas de ellas, solo las conozco por fotos, ya que no había tenido ocasión de buscar en esta época del año.
Enhorabuena. Un saludo.
Muchas Gracias… Cuando puedas, si tienes ocasión, haz una salida, o varias :), en esta época del año, ya que resulta muy agradable. Saludos!! 🙂
Está muy currada, me han encantado las explicaciones, muy bien expuestas como debe ser, felicidades.
Muchas Gracias, Francisco. Me alegro de que te haya gustado.
Un Cordial Saludo. 🙂
todo bien salvo que el vídeo es en catalán y no todos entienden ese dialecto , solo por eso deje de ver mas , no me merece la pena
Buenas tardes, Felipe. Entiendo lo que dices. No encontré un vídeo en castellano para exponer en este caso lo que quería.
De todas formas, he de decirte que el idioma no es relevante, ya que puede apreciarse perfectamente que la cuestión es comprobar como gira el tallo de las senderuelas.
Intentaré dar una explicación de ello en el propio artículo.
Gracias por tu comentario.
Joder, que en pleno siglo XXI haya gente todavía con tal cerrajón mental y que hable de ‘dialectos’ es síntoma y evidencia de algo más que ignorancia… Una lástima porque se vive y convive tan bien sin odiar y menospreciar a pueblos y lenguas que quien se lo pierde… es un mochilón de por vida! Recomiendo entrar en webs francesas o italianas (y catalanas ¡que también las hay!) donde se aprende un sinfín de cosas y nadie se ofende por la lengua de los audios y tertulianos.
Por cierto, diplomática y sabia respuesta del autor.
Toni, un ‘boletaire’ (buscador de setas en catalán) con 50 años de experiencia encontrando ‘tesoros’ en los bosques
Hola, Toni… Gracias por tu comentario e interés. Verdaderamente, aquí no venimos a tratar según que cuestiones. Dejo libertad a cada cual para expresar lo que considere (esté yo de acuerdo o no).
Esta web está orientada a disfrutar y conocer aspectos en lo relacionado con las setas (comestibles, principalmente), y no vamos a meternos en terrenos “pantanosos”, de los que a veces cuesta salir. Un abrazo!! 😉
Muy bien detallado ,gracias ,suelo visitar Orihuela del tremedal.es un gozo buscar por el monte, cada dia se aprende algo más.
Muchas gracias, Marieta… Tendré en cuenta tu recomendación. Un cordial saludo. Y Bienvenida 😉
tinc una dubte els rovellons on es poden trobar en maig?
Hola, Francesc… Sincerament? No ho sé 😀 En tot cas, i si es donen les condicions adequades, penso que en zones de bastant altitud. Salutacions.
M’han aparegut bolets a la gespa en ple mes de juny! S’assemblen molt a les carreretes i fan rotllanes, però el barret és fosc de sota i tot i que el peu és prim, resulta que és dur, així que no ho he tingut clar. He vist a les teves fotos que el barret de sota ha de ser de color claret i el peu tou, així que no me les menjaré pas. Moltes gràcies per tan bones explicacions!
Moltes gràcies a tu, Anna… És molt important tenir clar que no em de menjar mai un bolet del que no tinguem la certesa 100% (o un 200% millor) de que és comestible. No val la pena arriscar. 😉