RUSSULA VIRESCENS (Llora verda, Llora blanca, Llora clapada, Gibelurdin, Gorro verde, Seta del Cura, San Juanes)

russula virescens - llora verda

És aquest un bolet que a mi m`agrada especialment… Si bé no és massa conegut en molts casos, es tracta d´un bolet excel·lent culinàriament parlant.

I diem que és un dels “grans desconeguts”, ja que son molts el boletaires o afeccionats als bolets que no l`han collit mai, ni tastada mai a la cuina.

Molt d`altres, que si la coneixen, et diran que és un bolet a l`alçada del rovelló, el cep o l`ou de reig… Està clar, però, que sobre gustos no hi ha res escrit.

És el cas d`Euskadi, on la Russula virescens és força popular i molt apreciada.

Anem a conèixer alguna cosa més d`ella: la LLora verda (Russula virescens)


russula virescens - llora verda


Noms populars:

Llora verda, Llora blanca, Llora clapada, Gibelurdin, Gibel-urdiña, Korosua (Eusk.), Gorro verde, Seta del Cura, San Juanes.

Característiques principals:

El barret de la Russula virescens es prou sòlid, i pot assolir fins a 15 cm de diàmetre. La seva cutícula es caracteritza per presentar un aspecte escamós, la qual cosa la farà pràcticament inconfusible, i ens ajudarà a diferenciar-la d`altres russulas (en especia la Russula cyanoxantha).

Normalment, aquestes escames son de un color verd, que por variar en intensitat (en ocasions bastant fosc), sobre un fons blanquinós (és per això que a la Russula virescens també se l`anomena llora blanca).


gibelurdin - russula virescens - llora verda


A mesura que el bolet creix, la llora verda presenta una accentuació en l`aspecte d`aquestes escames… I, quan envelleix, el seu to sol passar de verdós a bru-grogenc.

El seu marge, quan és jove, està enrotllat, aplanant-se a mesura que el bolet va creixent.

Les làmines estan força atapeïdes i son prou fràgils. Molt sovint, encara que el to d`aquestes làmines és d`un blanc cremós, presenta certes taques vermelloses.

El peu de la Russula virescens és robust, i pot arribar als 8 cm d`alçada. Essent molt compacta en els exemplars joves, i buit en els exemplars més adults.

La carn es forta i compacta, amb un aroma molt agradable.


russula virescens - llora verda


Hàbitat:

La llora verda, la podrem trobar des de l`estiu , fins la primavera i la tardor, especialment a boscos de planifolis. Al litoral català, concretament, en ocasions sol fer bones florades, molt relacionada sempre amb les alzines.

De igual manera, també sota faig o castanyers les podrem trobar.

És un bolet termòfil, la qual cosa vol dir que és amant de temperatures relativament elevades. Als estius força tempestuosos, la Russula virescens podrà aparèixer amb una considerable proliferació.

És habitual trobar la llora verda en exemplars solitaris, o en grupets no massa nombrosos de 2 o 3 exemplars. Però, també existeix la possibilitat de trobar florades abundants, on hi podrem veure agrupats un bon nombre de Russula Virescens en un espai de pocs metres quadrats.


russula virescens - llora verda


Comestibilitat:  

  Excel·lent comestible, que accentua el seu gust en ser cuinada. Tal i com hem comentat, és una de les “grans desconegudes”, ja que inclús molts boletaires en desconeixen majorment la seva existència, o no l`han trobat mai, i evidentment, tampoc l`han tastat.

A Euskadi, la Russula virescens (en euskera, Gibelurdin) és un bolet molt ben considerat, com ja hem comentat, i realment molt més popular que en d`altres regions.

Un dels problemes que presenta, és que sovint és fàcilment atacada per les larves, així que serà molt habitual trobar exemplars aparentment sans, però que realment estaran parasitats al seu interior.


russula virescens - llora verda


Possibles confusions:

Si bé, en un principi, no hauria de presentar l`opció de poder-se confondre amb cap bolet tòxic, sí és cert que s`han donat casos de confusions amb Amanita phalloides (tòxica-mortal).

A la següents fotografies podem veure uns exemplars d`aquest perillós bolet… Exemplars joves a la primera, estat en el qual possiblement pot ser més probable la confusió. Si bé, l`Amanita phalloides mai presentarà escames a la seva cutícula, ni un color verd tan fosc com el que pot arribar a assolir la Russula virescens.


Amanita phalloides – TÒXICAFotografia de Wikipedia. 

A la segona fotografia, on veiem l`exemplar adult, podem observar l`anell del seu tronc, característica la qual mai trobarem a una Russula virescens.

De la mateixa manera, l`Amanita Phalloides presenta un tronc molt més alt i prim, la base del qual sempre es troba envoltada de les restes de la “bossa” blanca, pròpia de les amanites, i que quan el bolet es petit l`embolcalla completament com un ou.

L`Amanita phalloides, per contra, presenta un barret de textura molt llisa, en comparació de la superfície escamosa i aspra de la Russula virescens.


Amanita Phalloides  –TÒXICA–  Foto de La Casa de las Setas.

Cal parar especial atenció a l`hora de collir els bolets

El “problema” es centra en la possibilitat de trobar les dues espècies de bolets relativament a prop, e involuntàriament, si no ens hi fixem bé, recollir la tòxica i barrejar-la amb les altres pensant que és una més igual.

La recomanació és sempre ser molt conscients del que ens fiquem al cistell… I mai, mai… Repetim: MAI… Recollir un bolet per després menjar-lo sense tenir el 100% de seguretat de que sabem de quin bolet es tracta.

Per altra banda, la Russula virescens, molts cops és erròniament confosa amb una altra russula, també molt bon comestible: la Russula cyanoxhanta.


Russula cyanoxhanta… Fotografia de Cesta y Setas

Aquesta última, si bé presenta sovint tons lilosos (cyan), a més de verds, en moltes ocasions, sobretot quan son petites, poden donar peu a pensar que es tracte de llora verda.

El motiu principal, és que les escames que presenta la Russula virescens a la seva cutícula, no son tan presents en els exemplars especialment joves.

Un cop el bolet està relativament desenvolupat, aquestes escames el faran inconfusible, descartant llavors les russules que no les presentin com a possibles Russula virescens.


russula virescens - gorro verde - llora verda


Significat dels símbols de comestibilitat:

  Comestible

  Sense especial interès culinari

  ATENCIÓ: Requereix consideracions especials

  PRECAUCIÓ: Tòxic / No comestible


NOTA IMPORTANT:

No s’arrisqui a menjar bolets sense verificar prèviament al 100%  de quina espècie es tracta i la seva possible comestibilitat.

No val la pena posar en risc la seva salut i, en el pitjor dels casos, la seva vida, o la dels altres.

És sempre recomanable, consultar l`ajuda de micòlegs experts, o bé, de les autoritats sanitàries pertinents,  a l`hora de determinar amb seguretat la comestibilitat de qualsevol bolet, i mai, repetim, mai, arriscar-se a menjar un bolet del que se`n tenen dubtes.


A L`HORA D`ELABORAR AQUESTA FITXA S`HAN CONSULTAT TAMBÉ D`ALTRES FONTS I ENLLAÇOS D`INTERÈS:


DESITGES SUBSCRIURE`T A FOTOS DE BOLETS?


TORNAR AL INDEX GENERAL DE TOTS EL BOLETS


© 2020 FOTOS DE BOLETS

Amanita caesarea + varias setas




Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.