Si parlem d’un bolet que sigui àmpliament conegut, pràcticament a la totalitat de la nostra geografia, el rovelló, amb total seguretat, és un d’ells.
Potser, fins i tot, el més popular de tots.
Des de petit, en el meu cas personal, era freqüent escoltar la frase: “anar a buscar rovellons“, que és com els anomenem a la zona d’on jo sóc.
Vull dir, que no es deia “anar a buscar bolets”, sinó que s’anaven a buscar rovellons directament.
Els rovellons aporten a la cuina un sabor especialment característic, i per a moltes persones, és el més deliciós d’entre els seus bolets preferits.
Diferents espècies de rovellons
Els rovellons, bolet mediterrani i de pineda per excel·lència, sempre s’ha associat, de manera més general, a coníferes.
És cert, però, que no només junt, o sota coníferes, els podrem trobar.
Serà essencial, diferenciar els diferents tipus de rovellons existents, segons la seva espècie. Veurem, doncs, que no sempre comparteixen un mateix tipus d’hàbitat.
En aquesta fitxa no estan totes les espècies, i s’ha tractat de moment Lactarius deliciosus, a més de Lactaruis sanguifluus. Si bé observarem que pot aparèixer alguna foto de Lactarius vinosus o semisanguifluus.
– (La fitxa està pendent de ser ampliada en breu amb aquesta última espècie esmentada – disculpeu les molèsties) –
Lactarius deliciosus
L’origen i significat del seu nom científic és el següent: lactaro, perquè raja llet dels seus talls i de les seves làmines, i deliciosus, pel comestible i agradable del seu sabor.
El Lactarius deliciosus té molts noms populars. I el que sol succeir també és que, en moltes ocasions, s’engloben sota l’ampli paraigua de l’accepció rovellons a les diferents espècies existents.
Les regions amb una tradició més antiga en la seva recol·lecció i consum són Catalunya i Castella.
A la primera, se li ha conegut tradicionalment com rovelló, pel seu color ataronjat (rovell, en català = rovell d’ou, òxid).
Aquest nom, en zones limítrofes, ha passat a ser robellón, i en altres casos rebollón, com a transformació i adaptació del vocable original.
No obstant això, a Castella ha estat molt menys homogeni. Encara que sempre ha variat al voltant d’una semblant onomatopeia: níscalo, nízcalo, nícalo, mízcalo y mícula.
A Euskadi, aquest bolet va ser conegut també mes tard, quan es van substituir els seus boscos de roures per boscos de pins.
Va rebre llavors els noms de esnato, esnegorri, esne-perretxiko, xixa, i urriz-perretxiko (perretxiko és, en general, bolet en euskera).
A Galícia també ho van descobrir més tard, encara que els seus noms sonen aparentment molt antics: pinga de ouro, fungo de muña, fungo dos piñeiros, per exemple.
A Jaén i Múrcia se´l denomina guiscano, i a València pinatell o pinetell.
També a Catalunya se’l denomina pinetell.
– Característiques principals:
El barret sol oscil·lar entre els 5 i els 15 cm.
El seu color predominant és el taronja, presentant una sèrie de cercles concèntrics d’un ataronjat més intens, que s’aprecien perfectament definits.
La vora roman enrotllada quan és jove, aplanant-se amb el temps fins arribar a aixecar-se cap amunt quan el bolet ja és vell.
La carn és dura i compacta, i d’un color molt més pàl·lid que l’exterior del bolet.
Traspua un làtex de color pastanaga, que si bé roman immutable al contacte amb l’aire, al assecar-se forma taques d’un color verdós sobre el bolet.
La seva olor és molt agradable i característica.
– Hàbitat:
Es tracta d’una espècie típica de coníferes, i la seva aparició succeeix de forma massiva, principalment a la tardor.
Bé és cert que, en zones d’alta muntanya, els podrem trobar fins i tot a l’estiu.
Lactarius sanguifluus
És un bolet molt preuat a nivell culinari en àmplies zones de la geografia espanyola.
Molt bon comestible, en opinió de molts el millor dels rovellons.
– Característiques principals:
La diferència principal amb el Lactarius deliciosus és que la seva carn és de color vermell-vi i el seu color porpra.
El barret presenta un color més uniforme. També les seves làmines es diferencien per que són mes ocràcies i amb un matís més porpra.
– Hàbitat:
Serà més habitual que neixi en pinedes en zones d’altituds més baixes, i amb un clima més mediterrani.
Els rovellons a la cuina
Les seves qualitats culinàries estan fora de tot dubte. Encara que no a tot-hom forçosament han d`agradar-li, com pot passar amb qualsevol bolet comestible, si és cert que és un dels més buscats.
Té bona carn, relativament abundant.
Es tracta del bolet silvestre que més es consumeix a Espanya. És comú que es consumeixin fregits o rostits a la graella.
A la brasa, saltats amb all i julivert (o una altra herba aromàtica), en remenat o truita, en guisats de carn i de peix, amb llegums, amb pasta, o amb arròs … resulten sempre deliciosos.
A continuació, deixo un seguit d’enllaços a molt bones receptes de plats elaborats amb rovellons.
SABOROSES RECEPTES ELABORADES AMB ROVELLONS
MÉS INFORMACIÓ SOBRE AQUEST BOLET:
