CANTHARELLUS CIBARIUS / PALLENS o SUBPRUINOSUS
Noms populars:
Rossinyol, Ginesterola, Vaqueta, Picornell, Bolet de Vaca, Rebozuelo, Anacate, Chantarela…
Caracteristiques principals:
Anem a fer una revisió general d’aquests tipus de bolets. Hem de tenir en compte que existeixen diferents especies, entre les quals destaco Cantharellus cibarius + Cantharellus pallens o subpruinosus. Més endavant veurem les diferencies principals existents entre aquestes dues.
De consistència força massissa, presenta un color groc viu molt característic (essent en aquesta qüestió el pallens o subpruinosus en general de tons més blanquinosos), que facilita la seva visualització en cercar-lo.
El seu barret, que pot fer de 4 a 10 cm, al principi és més aplanat. En créixer, normalment va agafant una forma més d`embut.
La part de sota d’aquest barret està formada per plecs i venes, sense làmines ben diferenciades.
Destaca principalment la seva olor molt agradable, afruitada.
Els rossinyols tenen la particularitat de no corcar-se mai, essent doncs un dels bolets que més temps es mantenen en òptimes condicions al bosc.
En fer-se vell, normalment, les puntes del seu barret es tornen una mica negres, i el tronc més fosc, d’un color més amarronat.
Hàbitat:
És un bolet que podem trobar a diversos hàbitats: alzinars, suredes, fagedes, castanyedes, rouredes i boscos de coníferes.
La pluja, si bé per al desenvolupament i aparició adequades de qualsevol bolet és necessària, juga un paper molt important en el cas del Cantharellus cibarius, o rossinyol.
Aquesta pluja, o la manca d’ella, determinarà en gran mesura que el puguem trobar, més o menys abundant.
És des de la primavera fins a la tardor, en tot cas, que el podrem sortir a buscar.
Comestibilitat:
És un excel·lent comestible: es pot menjar cru (tot i que amb moderació, ja que hi ha persones que els hi pot ser indigest).
Resulta també molt apte per assecar-lo.
El bolet posseeix molt petites traces de amanitinas, cosa la qual no suposa cap perill, ja que necessitaríem ingerir d’una sola vegada centenars de quilos per sofrir algun tipus d`intoxicació.
És aconsellable, en tot cas, una cocció una mica llarga, de cara a evitar el possible punt indigest que per algunes persones pugui tenir.
Principals diferències entre Cantharellus cibarius vs. Cantharellus pallens o subpruinosus
- El Cantharellus Cibarius presenta un tamany més petit.
- El Cantharellus Cibarius és més aromàtic.
- El Cantharellus Pallens o Subpruinosus mostra tons més blanquinosos.
- El Cantharellus Cibarius té una absencia practicament total de canvi de color en ser manipulat.
- Mostra una major preferència pels boscos de clima atlàntic el Cantharellus cibarius.
Possibles Confusions:
Principalment, farem menció a dos bolets que s’assemblen especialment al rossinyol:
1. Per un costat, el 
fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca), també comestible, tot i que se’l considera d’escàs valor culinari.
2. I, per l’altre, la 
gírgola d’olivera (Omphalotus olearius), que és tòxica.
Aquest bolet provoca greus trastorns, com ara son vòmits, diarrees i forts mals de ventre a la poca estona d’haver-ne menjat.
Els rossinyols tenen la particularitat de no corcar-se mai.
Significat dels símbols de comestibilitat:
Comestible
Sense especial interès culinari
ATENCIÓ: Requereix consideracions especials
PRECAUCIÓ: Tòxic / No comestible
NOTA IMPORTANT:
No s’arrisqui a menjar bolets sense verificar prèviament al 100% de quina espècie es tracta i la seva possible comestibilitat.
No val la pena posar en risc la seva salut i, en el pitjor dels casos, la seva vida, o la dels altres.
És sempre recomanable, consultar l’ajuda de micòlegs experts, o bé, de les autoritats sanitàries pertinents, a l’hora de determinar amb seguretat la comestibilitat de qualsevol bolet, i mai, repetim, mai, arriscar-se a menjar un bolet del que se’n tenen dubtes.
A L’HORA D’ELABORAR AQUESTA FITXA S’HAN CONSULTAT TAMBÉ D’ALTRES FONTS I ENLLAÇOS D’INTERÈS:
© 2023 FOTOS DE BOLETS