Noms populars:
Múrgola, Arigany, Rabassola, Colmenilla, Morilla, Cagarria, Múrgula…
Caracteristiques principals:
El gènere Morchella abasta una nombrosa llista de espècies, la majoria de les quals comparteixen una serie de característiques similars, a l’hora que molt peculiars, com per exemple la seva morfologia.
Aquesta morfologia es molt especial, degut a l’aspecte de vesper (colmena en castellà, d’on prové el seu nom popular: colmenilla, també en castellà).
El barret arrodonit, amb una forma alveolada, que presenta nombroses concavitats o foradets, és el que li dona aquest tan característic aspecte.
La cama és blanquinosa, o color crema, i resulta relativament trencadissa.
L’interior del bolet, sovint, i per norma general, es buit.
La carn no és massa abundant, i és, pràcticament inodora en alguns casos, i en altres, es caracteritza per un peculiar i inconfusible aroma.
Hábitat:
Apareix en llocs molt diversos, principalment a la primavera, sobretot a llocs on el terreny hagi sofert notables alteracions.
Aquestes alteracions poden ser d’origen natural: incendis, per exemple.
De tal manera, que els boscos cremats seran un lloc on hi tindrem possibilitats de trobar múrgoles.
Però també podem parlar d`origen humà: es a dir, boscos on s’han tallat i arrossegat arbres.
Aquests son llocs també candidats a “amagar” a alguns llocs de la seva superfície les tan imprevisibles “morchellas”.
I diem imprevisibles ja que no existeix una “ciència exacte” per trobar-les, doncs tampoc solen aparèixer als mateixos llocs on ja ho han fet anteriorment; cosa la qual, tampoc vol dir que no ho hagin de fer.
Es per això, que es diu que la múrgola és el bolet “que et troba ell a tu”, tot fent referència a aquesta “imprevisibilitat” de la que fem esment.
Li agrada molt també fructificar a les riberes dels rius, i vora freixes, o avellaners, per exemple.
A l’alta muntanya, el podem trobar sota coníferes.
Comestibilitat:
Requereix consideracions especials:
Sobre el tema de la comestibilitat de les múrgoles hi ha la característica que es desaconsella el seu consum en cru; això és degut a un cert grau de toxicitat, doncs contenen les anomenades hemolisinas termolàbils(TLH) (-més informació-).
Aquesta toxicitat és la causa de l’anomenat síndrome cerebel·lós que consisteix bàsicament en:
• Hipotonia, atàxia o incoordinació dels moviments voluntaris.
• Alteració de l’equilibri, així com de la marxa.
• Debilitat i fatiga musculars.
És considera un excel·lent comestible, te un gust delicat, i és molt útil per elaborar salses, però hem de ser prudents a l’hora de consumir-lo, i seguir aquests importants consells dels que us informem a continuació:
¿Com eliminar aquesta toxicitat i fer completament segur el consum de les múrgoles?
En principi, segons els experts, cal combinar l’assecat i la cocció:
Si són fresques, primerament s’han d’assecar (-consulta aquest enllaç per a més informació-), després rehidratar (rebutjant l’aigua). Tot seguit cuinar uns 30 minuts a una temperatura entre 70 – 90º C.
Amb múrgoles completament dessecades mai hi ha hagut una toxiinfecció
Significat dels símbols de comestibilitat:
Comestible
Sense especial interès culinari
ATENCIÓ: Requereix consideracions especials
PRECAUCIÓ: Tòxic / No comestible
NOTA IMPORTANT:
No s’arrisqui a menjar bolets sense verificar prèviament al 100% de quina espècie es tracta i la seva possible comestibilitat.
No val la pena posar en risc la seva salut i, en el pitjor dels casos, la seva vida, o la dels altres.
És sempre recomanable, consultar l’ajuda de micòlegs experts, o bé, de les autoritats sanitàries pertinents, a l’hora de determinar amb seguretat la comestibilitat de qualsevol bolet, i mai, repetim, mai, arriscar-se a menjar un bolet del que se’n tenen dubtes.
A L’HORA D’ELABORAR AQUESTA FITXA S’HAN CONSULTAT TAMBÉ D’ALTRES FONTS I ENLLAÇOS D’INTERÈS:
– Blog de la Casa de Las Setas
TORNAR AL ÍNDEX DE TOTS ELS BOLETS
© 2024 FOTOS DE BOLETS
